El blog de la Jaka

Penjo aquí el text d'un blog d'una de les lectores del Club de lectura de Tarragona. El blog és diu: el bloc de la Jaka.
Si cliqueu al damunt del títol hi accedireu directament i podreu veure la foto que encapçala aquest blog, que és preciosa, i llegir-ne els comentaris.
A més,en el seu blog, com que la Jaka en sap més que jo, ha afegit un vídeo amb la cançó "Like a rolling stone" del Bob Dylan. Podreu escoltar-la mentre llegiu.
Jaka, moltes gràcies pel teu comentari.

A la biblioteca de Tarragona

El dijous dia 9 d'octubre, la biblioteca de Tarragona em va convidar a fer una xerrada per parlar de la novel·la Com una pedra, ja que havia guanyat el Premi Ciutat de Tarragona. Vaig acceptar encantada perquè qualsevol excusa és bona per visitar la ciutat, una ciutat plena de pedres (m'encanten) i que té una claror especial.
Em convidaven per parlar de l'obra amb el Club de lectura. Confesso que m'agrada xerrar (els que em coneixen ho saben) i parlar de la novel·la quan ja fa temps que ha sortir del forn, em feia gràcia i una mica de recança. Vaig triar d'anar-hi amb tren per repassar-la, no perquè no la recordés (com podria oblidar tots els personatges gestats durant tant de temps?) sinó per repassar-ne la lectura. I llavors vaig tenir una por: I si ara, després d'aquests mesos, llegeixo i no m'agrada? Com parlaré amb els que vinguin a la biblioteca? Però això no va passar i vaig poder xerrar durant una hora i mitja amb els assistents que feien preguntes i comentaris de l'obra. No hi havia una opinió unànime sobre el llibre, vull dir que hi havia lectors a qui la història no els havia fet el pes, però l'intercanvi d'idees em va semblar molt estimulant.
Crec que dur els autors a parlar amb els lectors és una molt bona iniciativa!

A la foto, estic acompañada pel bibliotecari Esteve Masalles.

Un blog: Los pensamientos de Lucy

El món dels blogs és cada cop més extens. Una germana meva, navegant per aquests mars, ha trobat un blog que es diu Los pensamientos de Lucy. En aquest espai, la Lucy ha deixat constància de la lectura de la novel·la Com una pedra. I els comentaris que hi ha escrit són molt agradables de llegir.
Ho copio aquí:

Monday, July 27, 2009

Nunca había oído hablar de Dolors Borau, y este libro, que me lo regaló una buena amiga de mi hija, me ha sorprendido gratamente, desde luego voy a buscar en las librerias el libro publicado anteriormente por ella " Taula reservada" y cuando lo tenga en mi poder pienso leerlo inmediatamente. El libro Com una pedra trata de la vida de una joven, nacida en Barcelona y que vive, estudia y trabaja en esta ciudad, sus problemas, amores, frustraciones, su lucha diaria por sobrevivir. En fin, es la vida de una joven cualquiera, en la que el relato de su vida diaria te va atrapando y pronto te ves tu misma en ella, te identificas totalmente. El único problema consiste en que acabas de leer el libro y te has inmerso tanto en su lectura que sientes la necesidad de seguir leyendo, quieres saber más del dia a día de Anna. Los que conocéis Barcelona os sorprenderá volver a ella y los que no la conozcais, con este libro aprendereis a pasear por ella y también a amarla como yo. Bueno, quizá un poco menos que yo, pero un poquito sí.

Desorientació

Sort que tinc molta feina aquests dies i els alumnes reclamen la meva atenció. Dic que tinc sort d'això perquè estar enfeinat sempre ajuda a disoldre les cabòries. Qui té feina no pentina gats. Quan hi ha coses a fer, les hores t'empenyen i no hi ha temps per a capficar-se. Ho dic perquè després de les crítiques que han aparegut tindria motius suficients per capficar-me. I ja m'agrada aprendre. Però confesso que les crítiques a la novel·la em costen de seguir. Em desorienten perquè no acabo d'entendre què és el que no funciona i perquè a molts lectors els agrada i se'n senten atrapats i, en canvi, als entesos els avorreix i no els interessa gens. Sort que alguns lectors s'atreveixen a fer-me arribar la seva opinió. M'han servit molt els comentaris que m'han arribat per correu o de paraula. Gràcies. I malgrat tot, com que jo vaig treballar seriosament quan l'escrivia, segueixo defensant-la malgrat sigui la meva primera novel·la. Mostro al blog l'última crítica que s'ha editat. Va sortir al diari Avui i la signa en Xavier Pla. És dura.

I el temps passa volant...

El dia de la presentació de "Com una pedra" em vaig comprometre a obrir un blog per posar-hi informació i comentaris sobre la novel·la. El cert és que porto unes quantes setmanes sense fer-li el manteniment. I en canvi, tenia material per afegir-hi.

El cert és que he estat molt enfeinada amb les altres tasques professionals que realitzo. Estic impartin uns cursos a nois i noies adults amb discapacitat per a ensenyar-los (com a nutricionista i dietista) a tenir cura de la seva alimentació, a cuidar-se tot fent una dieta sana i equilibrada i a cuinar. És una feina que em fa especialment feliç.

A continuació veureu que (ara que tinc un respir) he penjat tres missatges amb tres retalls de premsa. A tots ells es parla de la novel·la i tot i que no en surt massa ben parada, no vull oblidar que mentre la vaig escriure, m'ho vaig passar molt i molt bé.

Per Sant Jordi a l'Avui

Aquest és el comentari signat per en Joan Josep Isern que es va publicar per Sant Jordi a l'Avui.

Crítica d'en Jordi Llavina

Aquesta és la crítica signada per en Jordi Llavina al diari EL MUNDO el dia 28 de maig.
Tot i que en ressalta algunes virtuts, no és una crítica que m'hagi deixat tranquil·la.
M'ha fet pensar.

Crítica a la revista Time Out

Aquesta és la crítica signada per Marina Espasa a la revista Time Out.
Crec que puc dir obertament que no en fa una bona crítica i que més aviat convida als lectors a no llegir aquesta novel·la.

Com que no es tracta de discutir res, perquè el crític diu el que creu que ha de dir, em toca acceptar que no es pot escriure a gust de tothom.

En el blog Ganxet sota les pedres, Tina Vallès va escriure el següent:

Cinc recomanacions per Sant Jordi

22/04/2009

La quarta: narrativa catalana

Com una pedra, Dolors Borau (Columna Edicions), 19 €.

El 2006 Dolors Borau va ser una gran sorpresa amb Taula reservada, un recull de contes altament recomanable, amb un alt nivell de llengua i un estil ben definit. Ara hi torna per la porta gran: la novel·la, i amb el premi Pin i Soler com a aval. Encara no l’he llegit, me’l compraré demà, però m’atreveixo a recomanar-lo perquè confio molt en Borau (i espero no equivocar-me!).

Quina responsabilitat! De debó que m'impressiona.

En record d'aquell dia assolellat de Sant Jordi, deixaré penjada una foto que em va fer la meva germana petita mentre signava a la parada de la llibreria Alibri: sí, faig cara d'estar contenta.

Després de Sant Jordi

Haig de confessar que em feia certa basarda passar-me la diada de Sant Jordi anant de parada en parada signant llibres, (i això que el fet que les llibreries haguessin demanat la meva presència volia dir que el llibre tenia sortida).
Em feia respecte, potser per la por d'estar-me de braços plegats mirant com tothom passejava amunt i avall. Però no va ser així: va fer un dia radiant i, potser per això, la gent va sortir per gaudir del sol de primavera, de l'ambient de festa i del goig de remanar llibres.
Va ser un plaer retrobar cares conegudes, amics i familiars i persones totalment desconegudes (almenys fins aquell moment), que van venir a veure'm.
Estic francament agraïda als lectors per la companyia que em van fer. Són tots aquests lectors els que fan possible que aquesta festa de les lletres es repeteixi any rere any.
Gràcies a tots.

Escriure i passar-s'ho bé

El periodista Isaac Albesa em va fer aquesta entrevista per al Diari de Tarragona, i hi va posar especial interès, ja que Com una pedra ha estat la novel·la premiada en la nit dels premis que otorga aquesta ciutat.

Quan et fan una entrevista et pregunten coses i les respons. Després, quan ho veus escrit, llegir el que has dit fa un efecte curiós. El que més em va cridar l'atenció va ser la sensació que el periodista va recollir sobre les meves ganes d'escriure i de la satifacció que em dóna poder-ho fer. Em va sorprendre el títol, però crec que va encertar de ple.
Us adjunto aquí l'entrevista per si la voleu llegir.

Lecturàlia

Màrius Serra va parlar de Com una pedra al seu espai "Lecturàlia" de Catalunya Ràdio el passat dijous 2 d'abril. Si voleu sentir-ne el comentari, cliqueu aquí.

Qui no ha vist o sentit follets?

El dijous 26 de març em van convidar a anar a Catalunya Ràdio per fer-me una entrevista pel programa Cabaret elèctric que fan cada vespre (de 21h a 23h) a iCat fm. És un magazín sobre cultura que es pot escoltar i veure per internet.

L'entrevista dirigida per Esther Garriga va ser molt divertida i em va fer parlar d'algunes curiositats de la novel·la. La penjo aquí per si algú vol escoltar-la.

Un dels temes que l'Esther va fer sortir va ser el dels follets de la Sra. Lola. Per això hi he posat aquest títol.

Informació sobre el Premi Pin i Soler

Com que estic molt agraïda a la ciutat de Tarragona (tot ella farcida de pedres antigues, grans, petites, impregnades de memòria...), em sembla oportú penjar informació sobre els premis de la nit literària d'aquesta ciutat. Va ser aquella nit que em van donar el Premi Pin i Soler, que duu el nom d'un escriptor i dramaturg nascut en aquesta ciutat mediterrània

Dolors Borau, premi Pin i Soler
Oriol Margalef

La necessitat d'estimar retorna a la vida un cor endurit. És l'esquema de Com una pedra, primera novel·la de Dolors Borau (Barcelona, 1963), que ahir va recollir a Tarragona el Pin i Soler de narrativa. L'obra premiada utilitza el mateix estil viu i directe que Borau va desplegar al recull de contes Taula reservada (Angle, 2006), debut literari que li va reportar bones crítiques.

Segons Borau, aquesta obra és "un homenatge a l'esforç per voler viure i estimar". La protagonista és una noia sola i traumatitzada, que es protegeix del dolor amb una actitud insensible, però a la qual diverses circumstàncies aboquen a un procés d'humanització. "És una història dura, que sacseja el lector", adverteix.

El Pin i Soler és el cap de cartell dels Premis Ciutat de Tarragona, que ahir van celebrar la tradicional festa de guardonats. El premi està dotat amb 21.000 euros, més la publicació a Columna de l'obra guanyadora, així com la seva traducció al castellà (Destino).

Pel que fa al premi de traducció Jaume Vidal i Alcover -dotat amb 12.000 euros- aquest any ha correspost al projecte d'Albert Nolla per traduir Contes, del japonès Ryunosuke Akutagawa. El mateix Nolla va traduir Kafka a la platja, de Haruki Murakami, que va ser un èxit fa uns mesos. Eva Baltasar va guanyar el premi de poesia Comas i Maduell pel recull Atàviques feres.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 51. Diumenge, 30 de novembre del 2008

Paraules clau: Borau, Soler, Pin, Premi, Dolors

Presentació del llibre Com una pedra

Encara no tinc totes les fotos que familiars i amics van fer del dimarts 24 de març però en puc posar una amb l'escriptor Antoni Pladevall com a testimoni de l'acte.

Com una pedra