El divendres 18 de desembre vaig anar a fer una xerrada convidada pel Club de lectura de la biblioteca de Caldes que coordina Albert Mestres. Va ser un d'aquells dies que va fer tant i tant de fred. També era un dia molt sol·licitat, abans de les festes de Nadal, per fer el sopar de companys de feina. Per tot això, vaig pensar que seria una trobada molt íntima, amb pocs lectors.
Tot i així, com que m'agrada molt participar en les xerrades organitzades per les biblioteques, hi vaig anar molt contenta. Quan hi vaig arribar em sembla que el termòmetre marcava un o dos graus positius. Cap a la zona de Blanes hi havia hagut una bona tempesta i la nit era molt negra, absolutament tancada. Però hi vaig arribar a bona hora, vaig entrar amb pas decidit a la biblioteca i em vaig trobar que hi havia un bon grup de gent. Potser una quinzena de persones tot i el fred i els compromisos.
El que em va sorprendre i em va fer molt feliç no va ser, només, trobar-me aquella bona colla de gent, sinó tot el que vam parlar i sobretot, tot el que em van dir. Quina colla de lectors! Subtils, atents, inquiets, curiosos, imaginatius, empàtics, apassionats, observadors, reflexius... Dic tot això perquè em van dir coses dels personatges de la novel·la que ni jo sabria explicar. Em van parlar de les reaccions i de les vivències dels personatges com si els coneguessin. Només es parla així quan es fa una lectura profunda, quan el lector entra i es capbussa dins del llibre.
Haig de dir que vaig aprendre molt de l'ofici d'escriure i de l'habilitat dels lectors. Els estic molt agraïda i va ser tot un plaer.
