El periodista Isaac Albesa em va fer aquesta entrevista per al Diari de Tarragona, i hi va posar especial interès, ja que Com una pedra ha estat la novel·la premiada en la nit dels premis que otorga aquesta ciutat.
Quan et fan una entrevista et pregunten coses i les respons. Després, quan ho veus escrit, llegir el que has dit fa un efecte curiós. El que més em va cridar l'atenció va ser la sensació que el periodista va recollir sobre les meves ganes d'escriure i de la satifacció que em dóna poder-ho fer. Em va sorprendre el títol, però crec que va encertar de ple.
Us adjunto aquí l'entrevista per si la voleu llegir.
HOLA DOLORS, SÓC LA MONTSE VILATERSANA DE SABADELL, L'AMIGA DE LA TEVA GERMANA Mª TERESA.
ResponEliminaVAIG ESTAR A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I PENSO QUE TENS UNA FAMÍLIA FANTASTICA INCLUÏDA LA TEVA "SOGRA" JA JA JA (ÉS BROMA).
VAIG COMENÇAR EL LLIBRE I JA VA SER UN NO PARAR DONCS EM VA ENGANXAR DE SEGUIDA, PERQUÈ JO QUAN COMENÇO A LLEGIR LES PRIMERES PÀGINES SI NO EM MOTIVA JA PLEGO.
HA SIGUT UNA HISTÒRIA MOLT BONICA I M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM COM DESCRIUS LES COSES A L'ESTIL DE LA MERCÈ RODOREDA QUE ÉS COM SI ENS HI TROBÈSSIM.
ANIMA'T PER UNA PRÒXIMA.
QUE PASSEU UNA BONA DIADA DE SANT JORDI.ÀDEU
L´Antoni Pladevall va fer un article sobre COM UNA PEDRA i la seva autora.
ResponEliminaA El 9 Nou d´Osona de divendres 17 d´abril.
Quan el tinguis ja ens el trobarem per aquí, oi?
De moment el tenim en format paper.
Bona Diada de Sant Jordi!!
Imma
No en sabia res i avui, dia de Sant Jordi, m'he trobat l'Antoni Pladevall i m'ha dit que havia escrit una article. Espero aconseguir-lo i gràcies per la informació
ResponEliminaHola Dolors!
ResponEliminaCom n'és de petit el món! Els meus pares m'han regalat el teu llibre. I m'han explicat que ahir, diada de St.Jordi n'estaves signant a Barcelona, i que es van apropar a demanar-te una signatura per a la seva filla Laia de 28 anys. Que els havies semblat bona gent, i una persona molt ferma, avui els explicava que efectivament, així és, i que guardo molt bon record d'haver col·laborat amb tu i que havia tingut la sort de compartir molt bones converses amb tu. Quina il·lusió m'ha fet, gairebé em salten les llàgrimes!
A més, sense saber que em regalarien el teu llibre, dimecres fullejava un especial St.Jordi de la Vanguardia i vaig veure un petit article de "Com una Pedra" i em va fer molta il·lusió veure qui n'era l'autora. M'alegro molt que t'hagin publicat aquest llibre, tens un gran talent per escriure! A més és una sort que puguis fer allò que realment t'omple i et fa feliç. Espero que tot et vagi molt bé, i que es publiquin molts més llibres teus per tal que puguem gaudir-ne tots.
Resumint, aquestes emotives coincidències fan que la vida sigui més bonica.
Gràcies per la dedicatòria de part de tota la familia i en especial de part meva.
Una abraçada molt forta.
Laia Morgui
E-mail: laia.morgui@gmail.com
Hola, Dolors (i a tots),
ResponEliminaAhir vaig tenir la sort de que em firmessis el llibre que ja tenia ganes de llegir,
i el fet d'haver pogut xerrar una estoneta amb tu i aquesta entrevista, em fan posar-lo
al capdavant dels llibres que vaig comprar per sant Jordi. Ja el comentaré, però
estic convençut que m'agradarà.
Una abraçada i moltes gràcies també per la dedicatòria!
Bona tarda,
ResponEliminaem dic Núria i tinc 15 anys, m'agrada molt escriure, m'apassiona, és alguna cosa especial, potser m'hi podria dedicar, o potser no, però m'encantaa i espero no deixar de fer-ho.
Només passava per aquí, buscant algú amb qui compartir allò que escric i que deixo al meu blog, per casualitat he topat amb aques blog i aquí estic.
Res mes, em faria il·lusió, si algú té un momentet per a mi, que miressa els meus escrrits, m'encantari rebren alguna crítica, algún consell, alguna cosa, no ho sé.
Un petó.
Núria
Bona nit,
ResponEliminaAquest migdia m'ha arribat a les mans Com una pedra com a regal de Sant Jordi. Veient el nombre de pàgines i amb un munt de treballs per la universitat pensava que fins d'aquí un temps no el podria agafar.
Però al metro he decidit fullejar-lo i no he pogut parar. He anat a donar classes particulars i en arribar a casa el primer que he fet ha estat continuar llegint. Acabat el primer capítol he pogut dedicar-me a la feina que tocava, però amb ganes de més.
De moment, felicitats pel llibre.
Esther
No seria sincera si et digués que em sap greu que el llibre t'hagi atrapat perquè em fa molta il·lusió que et passi això. Quan trobo un llibre que m'enganxa, sóc molt feliç i desitjo poder trobar l'estona per saber com evoluciona la història. Espero que t'agradi.
ResponElimina