El dijous dia 9 d'octubre, la biblioteca de Tarragona em va convidar a fer una xerrada per parlar de la novel·la Com una pedra, ja que havia guanyat el Premi Ciutat de Tarragona. Vaig acceptar encantada perquè qualsevol excusa és bona per visitar la ciutat, una ciutat plena de pedres (m'encanten) i que té una claror especial.
Em convidaven per parlar de l'obra amb el Club de lectura. Confesso que m'agrada xerrar (els que em coneixen ho saben) i parlar de la novel·la quan ja fa temps que ha sortir del forn, em feia gràcia i una mica de recança. Vaig triar d'anar-hi amb tren per repassar-la, no perquè no la recordés (com podria oblidar tots els personatges gestats durant tant de temps?) sinó per repassar-ne la lectura. I llavors vaig tenir una por: I si ara, després d'aquests mesos, llegeixo i no m'agrada? Com parlaré amb els que vinguin a la biblioteca? Però això no va passar i vaig poder xerrar durant una hora i mitja amb els assistents que feien preguntes i comentaris de l'obra. No hi havia una opinió unànime sobre el llibre, vull dir que hi havia lectors a qui la història no els havia fet el pes, però l'intercanvi d'idees em va semblar molt estimulant.
Crec que dur els autors a parlar amb els lectors és una molt bona iniciativa!
A la foto, estic acompañada pel bibliotecari Esteve Masalles.
