El dia de la presentació de "Com una pedra" em vaig comprometre a obrir un blog per posar-hi informació i comentaris sobre la novel·la. El cert és que porto unes quantes setmanes sense fer-li el manteniment. I en canvi, tenia material per afegir-hi.
El cert és que he estat molt enfeinada amb les altres tasques professionals que realitzo. Estic impartin uns cursos a nois i noies adults amb discapacitat per a ensenyar-los (com a nutricionista i dietista) a tenir cura de la seva alimentació, a cuidar-se tot fent una dieta sana i equilibrada i a cuinar. És una feina que em fa especialment feliç.
A continuació veureu que (ara que tinc un respir) he penjat tres missatges amb tres retalls de premsa. A tots ells es parla de la novel·la i tot i que no en surt massa ben parada, no vull oblidar que mentre la vaig escriure, m'ho vaig passar molt i molt bé.
M'agrada la fotografia que il·lustra el teu text! Ha desaparegut el filferro d'espines de la portada de "Taula reservada"... Les espines de "Com una pedra" són diferents: clar que n'hi ha! no n'hi ha de pedres i espines a totes les vides? però si una cosa hi ha també al teu llibre és esperança. Segueix, Lola, segueix.
ResponEliminaNo vaig pensar en la portada del llibre "Taula reservada" quan vaig triar la foto, pensava més en els cursos però segurament el subconscient va fer de les seves.
ResponEliminaGràcies per animar-me a continuar