Després de Sant Jordi

Haig de confessar que em feia certa basarda passar-me la diada de Sant Jordi anant de parada en parada signant llibres, (i això que el fet que les llibreries haguessin demanat la meva presència volia dir que el llibre tenia sortida).
Em feia respecte, potser per la por d'estar-me de braços plegats mirant com tothom passejava amunt i avall. Però no va ser així: va fer un dia radiant i, potser per això, la gent va sortir per gaudir del sol de primavera, de l'ambient de festa i del goig de remanar llibres.
Va ser un plaer retrobar cares conegudes, amics i familiars i persones totalment desconegudes (almenys fins aquell moment), que van venir a veure'm.
Estic francament agraïda als lectors per la companyia que em van fer. Són tots aquests lectors els que fan possible que aquesta festa de les lletres es repeteixi any rere any.
Gràcies a tots.

Escriure i passar-s'ho bé

El periodista Isaac Albesa em va fer aquesta entrevista per al Diari de Tarragona, i hi va posar especial interès, ja que Com una pedra ha estat la novel·la premiada en la nit dels premis que otorga aquesta ciutat.

Quan et fan una entrevista et pregunten coses i les respons. Després, quan ho veus escrit, llegir el que has dit fa un efecte curiós. El que més em va cridar l'atenció va ser la sensació que el periodista va recollir sobre les meves ganes d'escriure i de la satifacció que em dóna poder-ho fer. Em va sorprendre el títol, però crec que va encertar de ple.
Us adjunto aquí l'entrevista per si la voleu llegir.

Lecturàlia

Màrius Serra va parlar de Com una pedra al seu espai "Lecturàlia" de Catalunya Ràdio el passat dijous 2 d'abril. Si voleu sentir-ne el comentari, cliqueu aquí.