A la biblioteca de Caldes de Malavella

El divendres 18 de desembre vaig anar a fer una xerrada convidada pel Club de lectura de la biblioteca de Caldes que coordina Albert Mestres. Va ser un d'aquells dies que va fer tant i tant de fred. També era un dia molt sol·licitat, abans de les festes de Nadal, per fer el sopar de companys de feina. Per tot això, vaig pensar que seria una trobada molt íntima, amb pocs lectors.
Tot i així, com que m'agrada molt participar en les xerrades organitzades per les biblioteques, hi vaig anar molt contenta. Quan hi vaig arribar em sembla que el termòmetre marcava un o dos graus positius. Cap a la zona de Blanes hi havia hagut una bona tempesta i la nit era molt negra, absolutament tancada. Però hi vaig arribar a bona hora, vaig entrar amb pas decidit a la biblioteca i em vaig trobar que hi havia un bon grup de gent. Potser una quinzena de persones tot i el fred i els compromisos.
El que em va sorprendre i em va fer molt feliç no va ser, només, trobar-me aquella bona colla de gent, sinó tot el que vam parlar i sobretot, tot el que em van dir. Quina colla de lectors! Subtils, atents, inquiets, curiosos, imaginatius, empàtics, apassionats, observadors, reflexius... Dic tot això perquè em van dir coses dels personatges de la novel·la que ni jo sabria explicar. Em van parlar de les reaccions i de les vivències dels personatges com si els coneguessin. Només es parla així quan es fa una lectura profunda, quan el lector entra i es capbussa dins del llibre.
Haig de dir que vaig aprendre molt de l'ofici d'escriure i de l'habilitat dels lectors. Els estic molt agraïda i va ser tot un plaer.

El blog de la Jaka

Penjo aquí el text d'un blog d'una de les lectores del Club de lectura de Tarragona. El blog és diu: el bloc de la Jaka.
Si cliqueu al damunt del títol hi accedireu directament i podreu veure la foto que encapçala aquest blog, que és preciosa, i llegir-ne els comentaris.
A més,en el seu blog, com que la Jaka en sap més que jo, ha afegit un vídeo amb la cançó "Like a rolling stone" del Bob Dylan. Podreu escoltar-la mentre llegiu.
Jaka, moltes gràcies pel teu comentari.

A la biblioteca de Tarragona

El dijous dia 9 d'octubre, la biblioteca de Tarragona em va convidar a fer una xerrada per parlar de la novel·la Com una pedra, ja que havia guanyat el Premi Ciutat de Tarragona. Vaig acceptar encantada perquè qualsevol excusa és bona per visitar la ciutat, una ciutat plena de pedres (m'encanten) i que té una claror especial.
Em convidaven per parlar de l'obra amb el Club de lectura. Confesso que m'agrada xerrar (els que em coneixen ho saben) i parlar de la novel·la quan ja fa temps que ha sortir del forn, em feia gràcia i una mica de recança. Vaig triar d'anar-hi amb tren per repassar-la, no perquè no la recordés (com podria oblidar tots els personatges gestats durant tant de temps?) sinó per repassar-ne la lectura. I llavors vaig tenir una por: I si ara, després d'aquests mesos, llegeixo i no m'agrada? Com parlaré amb els que vinguin a la biblioteca? Però això no va passar i vaig poder xerrar durant una hora i mitja amb els assistents que feien preguntes i comentaris de l'obra. No hi havia una opinió unànime sobre el llibre, vull dir que hi havia lectors a qui la història no els havia fet el pes, però l'intercanvi d'idees em va semblar molt estimulant.
Crec que dur els autors a parlar amb els lectors és una molt bona iniciativa!

A la foto, estic acompañada pel bibliotecari Esteve Masalles.

Un blog: Los pensamientos de Lucy

El món dels blogs és cada cop més extens. Una germana meva, navegant per aquests mars, ha trobat un blog que es diu Los pensamientos de Lucy. En aquest espai, la Lucy ha deixat constància de la lectura de la novel·la Com una pedra. I els comentaris que hi ha escrit són molt agradables de llegir.
Ho copio aquí:

Monday, July 27, 2009

Nunca había oído hablar de Dolors Borau, y este libro, que me lo regaló una buena amiga de mi hija, me ha sorprendido gratamente, desde luego voy a buscar en las librerias el libro publicado anteriormente por ella " Taula reservada" y cuando lo tenga en mi poder pienso leerlo inmediatamente. El libro Com una pedra trata de la vida de una joven, nacida en Barcelona y que vive, estudia y trabaja en esta ciudad, sus problemas, amores, frustraciones, su lucha diaria por sobrevivir. En fin, es la vida de una joven cualquiera, en la que el relato de su vida diaria te va atrapando y pronto te ves tu misma en ella, te identificas totalmente. El único problema consiste en que acabas de leer el libro y te has inmerso tanto en su lectura que sientes la necesidad de seguir leyendo, quieres saber más del dia a día de Anna. Los que conocéis Barcelona os sorprenderá volver a ella y los que no la conozcais, con este libro aprendereis a pasear por ella y también a amarla como yo. Bueno, quizá un poco menos que yo, pero un poquito sí.

Desorientació

Sort que tinc molta feina aquests dies i els alumnes reclamen la meva atenció. Dic que tinc sort d'això perquè estar enfeinat sempre ajuda a disoldre les cabòries. Qui té feina no pentina gats. Quan hi ha coses a fer, les hores t'empenyen i no hi ha temps per a capficar-se. Ho dic perquè després de les crítiques que han aparegut tindria motius suficients per capficar-me. I ja m'agrada aprendre. Però confesso que les crítiques a la novel·la em costen de seguir. Em desorienten perquè no acabo d'entendre què és el que no funciona i perquè a molts lectors els agrada i se'n senten atrapats i, en canvi, als entesos els avorreix i no els interessa gens. Sort que alguns lectors s'atreveixen a fer-me arribar la seva opinió. M'han servit molt els comentaris que m'han arribat per correu o de paraula. Gràcies. I malgrat tot, com que jo vaig treballar seriosament quan l'escrivia, segueixo defensant-la malgrat sigui la meva primera novel·la. Mostro al blog l'última crítica que s'ha editat. Va sortir al diari Avui i la signa en Xavier Pla. És dura.

I el temps passa volant...

El dia de la presentació de "Com una pedra" em vaig comprometre a obrir un blog per posar-hi informació i comentaris sobre la novel·la. El cert és que porto unes quantes setmanes sense fer-li el manteniment. I en canvi, tenia material per afegir-hi.

El cert és que he estat molt enfeinada amb les altres tasques professionals que realitzo. Estic impartin uns cursos a nois i noies adults amb discapacitat per a ensenyar-los (com a nutricionista i dietista) a tenir cura de la seva alimentació, a cuidar-se tot fent una dieta sana i equilibrada i a cuinar. És una feina que em fa especialment feliç.

A continuació veureu que (ara que tinc un respir) he penjat tres missatges amb tres retalls de premsa. A tots ells es parla de la novel·la i tot i que no en surt massa ben parada, no vull oblidar que mentre la vaig escriure, m'ho vaig passar molt i molt bé.

Per Sant Jordi a l'Avui

Aquest és el comentari signat per en Joan Josep Isern que es va publicar per Sant Jordi a l'Avui.